En aquest text treballarem només la formulació i la nomenclatura de les substàncies inorgàniques més senzilles, com són les substàncies simples, els compostos binaris principals (hidrurs, òxids i sals binàries) i els compostos ternaris bàsics (hidròxids, oxoàcids i oxosals). No es tracten, per tant, els compostos inorgànics més complexos.
1. Substàncies simples
Les substàncies simples són les que estan constituïdes per àtoms d'un mateix element.
1.1 Gasos nobles
Son els únics elements que no formen enllaços químics (*), de manera que els seus àtoms es presenten lliures, és a dir, com a àtoms individuals. Els gasos nobles es representen pel seu símbol:
He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn
(*) En condicions especials, el Kr, el Xe i el Rn se'ls ha pogut fer reaccionar amb els elements més reactius de la taula periòdica, el fluor i l'oxigen.
1.2 Gasos diatòmics
L'hidrogen, el nitrogen, l'oxigen, el fluor, el clor, el brom i el iode estan formats per molècules diatòmiques (de dos àtoms). Les seves fòrmules són:
H2, N2, O2, F2, Cl2, Br2 i I2
Hi ha elements que en un mateix estat físic es poden representar de formes diferents. Se'n diuen formes al·lotròpiques de l'element. Un d'aquests és el gas oxigen que pot estar format per mol·lecules diatòmiques (O2) o per molècules triatòmiques (O3, o ozó). El carboni també presenta dues formes al·lotròpiques ben diferents: el grafit (constituent de les mines dels llapis) i el diamant.
1.3 Metalls
Els metalls formen grans xarxes cristal·lines constituïdes per la unió d'un gran nombre d'àtoms (tots ells del mateix element). Aquestes substàncies es representen pel seu símbol:
Fe, Na, Cu, Ag, Pb, Ti
Altres elements no metàl·lics, com el carboni, el silici o el germani també formen xarxes cristal·lines, i es representen de la mateixa manera: C, Si, Ge.
2. Compostos binaris
Els compostos binaris estan formats per la unió dels àtoms de dos elements químics diferents. Hi ha tres tipus de compostos binaris: els hidrurs, els òxids i les sals binàries.
2.1 Els hidrurs
Els hidrurs son els compostos binaris resultants de la combinació de l'hidrogen amb un altre element. Existeixen tres tipus d'hidrurs ben diferenciats:
a) Hidrurs dels metalls.
Són combinacions de l'hidrogen amb un metall.
Es formulen escrivint en primer lloc el símbol de l'element metàl·lic, a continuació el de l'hidrogen i es bescanvien les valències (la valència de l'hidrogen és 1 i, per tant, no es posa).
M Hm
S'anomenen amb la paraula hidrur seguida del nom del metall. Si el metall pot actuar amb vàries valències diferents, s'indica amb la que actua amb xifres romanes i entre parèntesi.
Exemples:
LiH hidrur de liti El liti només pot actuar amb valència=1
CaH2 hidrur de calci El calci només pot actuar amb valència=2
AlH3 hidrur d'alumini L'alumini només pot actuar amb valència=3
FeH2 hidrur de ferro (II) El ferro pot actuar amb valència=2 ó 3
FeH3 hidrur de ferro (III) El ferro pot actuar amb valència=2 ó 3
b) Hidrurs dels no-metalls
Són combinacions de l'hidrogen amb els no-metalls dels grups III, IV i V.
c) Hidrurs dels no-metalls de caràcter àcid
Són combinacions de l'hidrogen amb els no-metalls dels grups VI (S, Se i Te) i VII (F, Cl, Br i I).
